Amb la imminent presència d’un nou paisatge, les tardors s’esmorteiran irremissiblement, i amb elles les timideses dels primers sols,  les fredors dels hiverns , les ficcions de les primaveres i les llunes dels estius.

​

Un nou escenari sense cap rastre de l’argila, allunyat dels colors de les terres, de les incerteses del foc o dels petits fragments de vida.